Un empresari o administrador d’una empresa hauria de tenir dret a poder equivocar-se i no ser castigat per a tota la vida per les asseguradores de crèdit.

Com sempre paguen justs per pecadors.

Sempre hi ha el morós professional que es dedica a fer fallida empreses per lucrarse personalment, i deixant a l’estacada als seus creditors. A aquest personatges és lògic que les asseguradores vetin concedir risc algun, a les empreses en què aparegui aquest personatge en els seus consells d’administració.

Però també hi ha l’empresari de bona fe que intenta treure el seu negoci endavant, però que bé per falta de diligència o per causes externes , es veu obligat a declarar la seva empresa en Procés concursal.

Aquest empresari estarà TOTA la seva vida vetat per les asseguradores de crèdit, ja que sempre el tindràn classificat com un administrador ineficient, ja que per la seva mala gestió va provocar pèrdues a les asseguradores , en forma d’indemnitzacions de sinistres per impagats.

Francament és una situació injusta , l’asseguradora hauria de ser capaç de poder distingir entre l’administrador-morós professional i l’administrador-de bona voluntat. L’administrador –de bona voluntat ja té suficient pena en perdre el seu negoci, i haria de poder optar a tenir una segona oportunitat, en benefici de tot s plegats.

 

Jordi Maeso
Director de Manubrok.
Tots els drets reservats.