Totes les asseguradores de crèdit sol·liciten la declaració de vendes a l’assegurat per regularitzar la pòlissa, doncs el cost final es calcula sobre la base de les vendes finals declarades en tota l’anualitat de l’assegurança.

La periodicitat de la declaració de les vendes vària segons l’asseguradora en qüestió, poden ser mensuals, trimestrals o anuals.

La major part de les asseguradores sol·liciten les vendes globals, són aquelles en les quals es dóna un import total per país, i que per tant no s’especifica el nom del client/deutor. Aquest tipus de declaració facilita el treball a l’assegurat, però aporta poca informació per a l’asseguradora.

Altres asseguradores sol·liciten la declaració de vendes amb detall de la factura i el deudor. En aquest cas, “ a priori” suposa major treball per a l’assegurat, però l’asseguradora obté una informació de major qualitat que la que obtindria amb les vendes globals, ja que amb el detall de vendes per factura/deutor , coneix si l’assegurat està utilitzant correctament les classificacions que li ha concedit l’asseguradora. Aquest plus d’informació obtingut és beneficiós per a ambdues parts, tant per a l’asseguradora com per a l’assegurat, ja que aquest pot demostrar a l’asseguradora que la classificació que sol·licita esta justificada amb les factures declarades.

En el cas de NO declarar les vendes , en temps i forma, segons el contracte d’assegurança, pot ser una excusa per rebutjar totalment o parcialment la liquidació d’un sinistre. Així que recomanem agendar puntualment les declaracions periòdiques de les vendes pera evitar perdudes inecesarias i evitables.

 

Jordi Maeso
Director de Manubrok.
Tots els drets reservats.